Tito Farré

Tito Farré: “Ara es barregen mons que fa uns anys era impossible que coexistissin sota el paraigua de la creació artística”

Més que com artista, es defineix com a dissenyador amb inquietuds. Passejant per les grans ciutats, es fixa tant en les galeries com en els grafits, i és que l’art urbà és avui un terreny que explora a través de la seva proposta a l’Andorra Land Art: ‘Eclosió’, una instal·lació de Realitat Augmentada en unes façanes rehabilitades de la Part Alta d’Escaldes-Engordany. Des de fa uns dies ja es pot fer servir l’aplicació de mòbils per al sistema Android que ens permet interactuar amb les figures geomètriques pintades a les façanes, i ben aviat també es podrà fer servir la del sistema iOs per a dispositius mòbils d’Apple.

En aquesta Biennal hem vist artistes consagrats del món del Land Art, però també alguns artistes- com vostè- que provenen del món del disseny i que no sé fins a quin punt s’havien plantejat mai formar part d’aquesta aventura…

En el meu cas, ha vingut una mica a través de la feina, perquè jo estic en un estudi de disseny gràfic, però també formo part de l’equip de Reunió de Papaia, que organitza diversos projectes artístics, com aquesta Biennal de Land Art, i sense voler… ja m’hi he trobat dins! Volíem fer una instal·lació com aquesta i he estat l’encarregat, -juntament amb altra gent- de fer-la possible. La veritat és que m’hi he trobat sense saber molt bé com, però molt il·lusionat i amb moltes ganes de veure la instal·lació plenament operativa i que la gent en gaudeixi.

EclosióA Andorra Land Art, la major part de les obres són efímeres. En aquest cas, no només no és així, sinó que la seva idea és que quedi fixa…

Sí. Aquesta instal·lació no correspon ben bé al concepte de Land Art, però teníem clar que dins la Biennal, una de les missions era posar en valor el nostre patrimoni, tant natural com artístic i urbanístic, i és clar, una manera de fer-ho era amb una instal·lació com aquesta, que serveix d’atractiu perquè crida l’atenció de la gent del centre de la ciutat i els anima a veure la resta d’instal·lacions que tenim.

En què consisteix exactament aquesta proposta: poc convencional, poc habitual i amb aquest doble vessant de millorar una zona degradada i de cridar l’atenció de la gent?

Jo crec que té aquest doble interès: un per la Biennal, i un altre pel Comú d’Escaldes-Engordany, que tenia aquesta zona de la Part Alta, on està la plaça de l’església de Sant Pere Màrtir amb un aparcament al costat. Allà queden al descobert cinc façanes de front i una de lateral que abans quedaven tancades per un edifici i que fa poc temps es va enderrocar deixant aquest espai despullat i en mal estat. El Comú ja tenia al cap fer una neteja de cara, i nosaltres varem pensar que aquesta era una ocasió ideal per fer una instal·lació i no només fer-li un rentat de cara, sinó a més afegir-hi un element artístic.

En què consisteix exactament?

Costa fer-se una idea sense veure-ho. El seu títol es “Eclosió”, i parteix del dibuix d’uns elements geomètrics a partir de triangles i colors una mica sobris, buscant una certa trimensionalitat i l’afegit- que serà el principal al·licient pel públic- que té associada una aplicació de realitat augmentada.

sus_150901_S8A0288sus_150901_S8A0290

Realitat augmentada?

És com crear un joc. Buscar una experiència interactiva. La gent quan passi pel davant veu un mural fet de figures geomètriques pintades a la paret, però a través d’aparells electrònics, com mòbils o tauletes, et pots descarregar una aplicació que et permet que passin coses. Volíem anar més enllà d’una petita animació, i cal que la gent interactuï. A través del mòbil veus que s’il·luminà una de les parts del dibuix, i a través del mòbil pots clicar sobre alguna de les figures il·luminades i aleshores passen coses…traspassen la paret, cauen, pengen per l’aire… hi ha diverses opcions.

Cada cop en el món de l’art les noves tecnologies tenen més pes, precisament com a eines que ajuden a fer arribar el missatge, encara que sigui a través de vies poc convencionals o poc explorades encara…

D’això és tracta. I això no està exempt de dificultats. Tot aquest procés és més complex del que sembla. La meva part és la primera fase, el disseny del dibuix… però a partir d’aquí altres professionals, com els topògrafs, han hagut de  vectoritzar tota la façana amb tots els detalls, finestres, canonades… i traspassar-ho al pla real. Aleshores, a partir d’aquí ja han entrat a treballar els pintors, els programadors que han creat l’aplicació informàtica… o sigui que és un projecte on jo poso la cara, però en el qual hi ha pres part un nombrós equip de professionals.

IMG_4261 IMG_4262IMG_4396Quan parlem de paisatge no parlem només de natura, massa sovint oblidem el paisatge urbà, que aquí és reivindica.

Exacte. Una de les missions d’aquesta Biennal és crear a partir del paisatge, de qualsevol mena. Crear un nou paisatge contemporani a partir dels elements que ja tenim. No només amb obres de Land Art,  sinó també amb instal·lacions com aquestes.

Una de les coses que demanem als diferents artistes que participen en aquesta primera Biennal d’Andorra de Land Art és sobre si la concepció de l’obra ve donada per l’entorn o si el procés creatiu – un cop fet- després busca l’encaix natural. En aquest cas, sembla obvi que el projecte s’ha construït a partir d’un espai donat i definit prèviament.

Sí, el lloc ja estava definit per la necessitat de fer-li un rentat de cara, però el lloc sempre influeix, l’entorn és una part més de l’obra. El fet que, per exemple, estem parlant de cinc façanes descobertes ens dóna la imatge de 1.100 metres quadrats de llenç en una zona que es visible des de molts llocs diferents.

Es considera un dissenyador amb inquietuds artístiques o un artista que es dedica al disseny? Quins són els seus referents?

Sobretot em sento molt vinculat a les noves tendències en l’art contemporani, i especialment a l’art urbà, un moviment molt en auge amb artistes com Banksy, que per a mi és el número 1, però  també amb aquells petits detalls que et pots trobar passejant per exemple per Barcelona, quan veus en un carreró una petita pintura que ha fet un noi… tot influeix.

sus_150901_S8A0240Les fronteres entre el que és i el que no és art es difuminen? Vostè es dissenyador però fa treballs artístics, parlàvem de la tasca d’altres professionals com els topògrafs, que també s’han implicat en el projecte…

Sí, jo crec que no hi ha una manera única de definir qui és artista. Hi ha tantes maneres d’entendre l’art, tantes variants que les figures preestablertes del que és i del que no és es van difuminant, al mateix temps que entren en joc altres llenguatges, com les noves tecnologies. Ara es barregen mons que fa uns anys era impossible que coexistissin sota el paraigua de la creació artística.

Quina actitud espera del públic?

Mirada oberta i amb ganes de participar. I d’introduir-se en aquest món. A vegades quan veiem aquesta mena de propostes cal que superem la mandra o la incertesa i ens deixem portar per la proposta. En aquesta instal·lació, cal que la gent faci també un primer pas i participi de forma activa. Jo els convido a viure l’experiència. Sobretot els demano molta complicitat.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]