Rafel Contreras

Rafel Contreras: “Ha estat una gran experiència poder explicar ‘Circulus’ als nens que han visitat la Zona Ras”

Rafel Contreras ha exposat individualment en repetides ocasions a Andorra, Barcelona i la Seu d’Urgell, mentre que col·lectivament amb altres artistes també ho ha fet a Sòria, Canes, París i Brussel·les. Aquesta és la seva primera experiència en el camp del Land Art.

Com se sent?

Formar part del cartell d’Andorra Land Art és un plaer. Vaig veure la publicitat al diari, vaig trucar, ens vàrem posar en contacte i… perfecte.

Coneixia l’experiència de Land Art en altres països?
Si, fa anys.  És un projecte molt interessant, i cada vegada més. Treballar amb la natura i veure com evoluciona l’obra que fa l’artista en el context natural resulta extremadament interessant.

Com vehicula la seva forma d’expressió amb la natura, com s’entrellacen totes dues coses?

Jo vaig començar amb escultura abstracta, amb gran influència dels artistes bascos com Chillida. Des de fa un temps he deixat una mica de banda l’escultura i m’estic centrant en la pintura. Estic fent unes instal·lacions completament diferents per a una propera exposició per als tallers de la Massana pels quals també estic seleccionat.

sus_150905_S8A9817

Parlem de “Círculus”. Com neix aquesta proposta?

El meu punt de partida és fer una intervenció a la natura amb el màxim de respecte i amb material natural, sense formigó ni pintures, ni res de res. Aleshores vaig pensar en la pedra i en un arbre… i vaig pensar… un cercle lligat a un arbre… i a veure què passa.

Quina reacció volia aconseguir en el públic?

Volia que la meva obra provoqués impacte. L’efecte d’un arbre tot quiet, estable, envoltat per un cercle de pedres, podia ser curiós.

sus_150915_S8A0715

Aquesta és una de les obres incloses a la Zona Ras, això implica que ha estat molt més exposada al públic, ja que els escolars hi han circulat i han interactuat amb les obres. Aquesta és potser la feina menys habitual de l’artista, la d’explicar l’obra…

En aquest cas no em condiciona, crec que tot el contrari. Per a mi ha estat una gran experiència, perquè hi han passat més de mil nens. M’ha agradat molt poder contactar amb ells, i sobretot tenir amb ells un intercanvi d’acció.

Es treballa prou l’art a les escoles?

Jo crec que sí, però estic convençut que cal fer més. No sé a quina edat els nens deixen de ser nens, es transformen en adults i es trenca aquesta màgia infantil. Jo he viscut una experiència amb uns grans magatzems que van fer un concurs de nadales. Feia de jurat i m’arribaven dibuixos de nens des de dos anys a sis o set… és increïble la seva inventiva, la facilitat que tenen i com ho fan de bé, és increïble.

Com s’ha plantejat l’obra des d’un punt de vista més tècnic?

En aquest cas, vaig pensar que calia treballar amb pedra del país. La meva idea inicial era agafar un carretó, anar a buscar pedres a la muntanya i portar-les, però això és molt lent i molt costós, per això finalment es va optar per comprar pedra bàsica i van caldre uns dos palets de pedra per poder completar el cercle.

El Land Art té dos aspectes que el defineixen: d’una banda la interrelació de l’art amb la natura i de l’altra la fugacitat, ja que bona part de les obres són efímeres, sigui perquè es retiren, perquè es desmunten o perquè evolucionen i es desgasten amb el paisatge. Com es viu aquest procés des del punt de vista creatiu?

És molt interessant, perquè veus el procés del temps, la degradació i la qualitat i les característiques dels productes que fas servir. En el meu cas és pedra i, per tant, crec que durarà molt. La idea era fer el cercle de pedra al voltant de l’arbre i comparar l’herba a banda i banda de la instal·lació. Crec que seran diferents tipus de creixement. La veurem evolucionar més enllà del Land Art.

sus_150905_S8A9804Què ha pesat més a l’hora de pensar la proposta? El paisatge on havia d’anar ubicat? O tenia la idea al cap i calia trobar un lloc on encaixés?

Totes dues coses. Segons el moment o trajectòria, o el que has viscut, es desenvolupa la idea. També es tenen idees diferents segons el paisatge. Un desert o un lloc verd o un lloc amb aigua o sense aigua també genera un seguit d’idees diferents, però sempre una cosa porta a l’altra.

Quins són els seus referents?

Chillida, sobretot. Jo crec que l’obra de Chillida encaixa també molt amb el concepte de Land Art. Quan vaig començar amb en Sergi Mas a Sant Julià de Lòria, va ser amb pintura abstracta. Però necessitava tocar… i em vaig passar a l’escultura. Aquí vaig descobrir Chillida i ja m’hi vaig quedar… a partir d’aquell moment sempre he treballat el ferro.

Però ara diu que torna a la pintura. L’escultura queda definitivament enrere?

Potser més tard. Ara el que vull fer és crítica social i el canal per fer-ho és a través de la pintura.

L’artista treballa cap endins, mirant de treure des de l’interior allò que el preocupa o l’interessa. Fins a quin punt  l’art ha de ser una eina de denúncia o de  descobrir la realitat que l’envolta?
Jo crec que si no hem de canviar el món, almenys que tinguem referents de persones que estan criticant. I avanço un tema sobre el qual estic treballant en aquests moments: preparo una instal·lació sobre l’ablació. Cal dir no a l’ablació, o no a la facilitat per accedir a les armes de foc perquè s’acabin disparant en un institut i matant un munt de persones… vull dir que com a mínim que hi hagi aquesta reflexió, que hi hagi persones que diguin que estan en contra de tot això, també a través de l’art.

Fins a quin punt els artistes tenen responsabilitat social?

Jo crec que en tenen. I més en el moment que estem. I més amb les xarxes, que fan que sigui més fàcil comunicar-se. Jo crec que és fins i tot necessari.

Rafel Contreras ens ha explicat la seva obra, “Círculus”, però alhora ens ha fet entendre que d’una manera o una altra tots podem ser una mica artistes.

Jo crec que tothom ho és, el que passa és que vas creixent i et vas oblidant… però tothom és artista.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]

sus_150905_S8A9794