“El blanc del paper esdevé escuma en moviment.”

Amb Tide Table (2003), William KENTRIDGE ens convida a una reflexió poètica i introspectiva sobre el pas del temps, la memòria personal i col·lectiva, i la fragilitat de la vida en un món marcat per la repressió i la injustícia. Fill de destacats advocats antiapartheid, KENTRIDGE ha construït una obra compromesa, capaç d’entrellaçar dibuix, animació, cinema, música i dansa per narrar històries que ressonen més enllà del context sud-africà.

En aquest curtmetratge de 8 minuts i 50 segons, realitzat en 35 mm i transferit a vídeo, l’artista empra la seva tècnica característica de stop-motion amb dibuixos a carbonet que es modifiquen, es fotografien i es tornen a modificar, deixant rastres visibles dels traços anteriors. Aquests rastres esdevenen metàfora de la superposició d’esdeveniments que conformen la nostra memòria, i converteixen el procés de treball en part de l’obra mateixa.

Tide Table s’inspira en una fotografia del seu avi llegint a la platja a prop de Ciutat del Cap, imatge que es converteix en punt de partida d’un relat visual on les onades, al principi calmades, s’aniran embravint fins a esdevenir un escenari on el blanc del paper cobra vida com escuma i moviment. Les taules de marees del títol marquen el ritme d’una història amb tints onírics, que parla de cicles, de permanència i de canvi.

L’obra s’inscriu dins el lema de L’ANDART 25, ‘Pausa per continuar’, oferint una pausa de contemplació per recordar que la memòria, com el mar, mai s’atura del tot.