sus_150909_S8A0435

Martin Hill i Philippa Jones: “Nosaltres som fràgils, però també extremadament perillosos, per a nosaltres i per a qui ens envolta”

Martin Hill va néixer el 1946 a Londres (Regne Unit), va estudiar art i disseny a l’Escola Universitària High Wycombe de la mateixa ciutat. Va treballar com a dissenyador a Londres, Nairobi, Sydney i Auckland (Nova Zelanda), on va fundar la seva pròpia empresa de disseny i ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. El 1992 va començar a fer obres d’escultura mediambiental. Les fotografies d’aquestes escultures efímeres fetes en col·laboració amb la seva companya Philippa Jones han estat publicades i exposades internacionalment. Martin Hill i Philippa Jones viuen i treballen a Wanaka, als Alps neozelandesos. Avui protagonitzen la conferència inaugural de la Biennal Andorra Land Art, titulada “Beyond: the Watershed”.

Com ha anat evolucionant la seva obra en els darrers anys?

Philippa i jo sempre hem col·laborat estretament per crear les escultures ambientals. En els darrers anys, a més hem anat compartint totes les fases de desenvolupament de l’obra en projectes específics. Aquests projectes estan concebuts per a exposicions i se centren en un tema concret. Per exemple a The Watershed project parla del cicle de l’aigua, del canvi climàtic i l’ecologia. Se situa en una conca concreta, però fa referència a totes les conques hidrogràfiques i en com ens posicionem davant d’aquesta conca, com una manera d’explicar com ens posicionem envers la natura. D’un temps ençà, la nostra feina està més centrada en projectes específics, que ens permeten fer una exploració més profunda d’un tema i trobar un major nombre de respostes creatives.

Com veuen les diferents percepcions de Land Art arreu del món? I en quina visió se senten més còmodes?

Land Art s’ha convertit en una categoria general on hi té cabuda qualsevol treball realitzat o disposat en el paisatge.  Nosaltres, el que fem és escultura específicament ambiental.

Què creuen que ha passat per deixar de ser considerats uns artistes “marginals” a rebre reconeixement i premis internacionals? Ha canviat la seva feina, o la percepció que la majoria – o el món de l’art- en tenia?

La nostra pràctica es basa en la protecció del medi ambient, així que els primers Land Art realitzats amb excavadores i formigó eren molt diferents del que nosaltres fem i de la nostra filosofia sobre l’ús restituïble dels recursos.

Darrere la seva obra està molt present la filosofia de sostenibilitat que aborda com aturar el procés cap a l’extinció de la vida sobre la Terra amb possibles solucions apreses de la natura…

De les obres realitzades a les platges de Nova Zelanda fins a les creades a les altures de les seves muntanyes, dels boscos equatorials de Madagascar al gel de l’Antàrtida, el nostre treball explora una perspectiva planetària sobre la relació entre les persones i els ecosistemes fràgils del món. Nosaltres som fràgils, però també extremadament perillosos: per a nosaltres i per a qui ens envolta.

Quines solucions podem aplicar per sobreviure? Què és l’economia cíclica restaurativa?

Tant els materials naturals com els tecnològics han de tornar al seu lloc després de la seva vida útil. La matèria orgànica retorna a l’ecosfera, i els elements tecnològics a la tecnosfera per convertir-se en nous productes. Aquesta és la base de l’economia circular.

Land Art és – per definició- un concepte que ens parla d’impermanència: la seva feina tindria sentit sense el suport de la fotografia?

No serien obres sense sentit, però sense la fotografia les obres no serien vistes per una audiència massiva, que per a mi és on rau l’interès. No tot el Land Art és impermanent o efímer, per això em refereixo al nostre treball com a escultura ambiental. Les escultures estan fetes amb materials orgànics naturals que es descompondran i es convertiran en aliment per a la natura. Per a mi aquest és el gran interès de fer obres efímeres. El procés de fer alguna cosa bella que durarà un breu lapse de temps abans convertir-se en nutrient per a una nova vida. Això forma part integrant del seu significat. Vull que l’art parli d’una manera alternativa i cíclica utilitzant els recursos en un món modern on aquests són escassos.

Fan l’obra per fer-la o per fotografiar-la?

Faig les escultures per convertir-les en fotografies. Els processos de creació formen part d’una intenció creativa – per arribar a una imatge d’art que he previsualitzat abans de començar a construir l’escultura. Fer l’escultura de la manera correcta, en el lloc correcte, per a la llum i el paisatge adequats són elements essencials per aconseguir el resultat que estic cercant.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]