Joseph Ford2

Joseph Ford: “Tot el que fabriquem reprodueix patrons i dibuixos naturals”

Joseph Ford va néixer a Londres el 1978. Després d’estudiar francès i italià a la Universitat de Cambridge i a l’École Normale Supérieure de París, va començar a treballar com a fotògraf el 2004. Els seus díptics, combinant paisatges amb roba o accessoris, són coneguts a tot el món, i han atret l’atenció de marques de moda com Missoni, Lacoste i Pepe Jeans, que li han encarregat de produir sèries oferint els seus productes. Viu entre París (França) i Brighton (Regne Unit) i viatja arreu del món per construir les seves fotografies.

Quan decideix que vol ser fotògraf, i no un fotògraf convencional, precisament?

Tenia un amic que fa començar a fer fotografies mentre estudiàvem. Jo el vaig acompanyar a fer fotos un parell de vegades i de seguida em va agradar. Vaig saber en aquell moment que allò era el que jo volia fer.

Quan neix aquesta fascinació per entreteixir la natura i l’obra humana?

Quan vaig començar a fer fotografies vaig estar treballant molt de temps sobre una sèrie d’imatges que giraven a l’entorn de les natures mortes en macro. Em concentrava en les textures i en els objectes que em recordaven els motius que també trobava a la natura. En aquell moment es tractava d’una cosa molt abstracta, però allò em connecta amb el que estic fent avui.

Creu que això vincula la seva obra al Land Art?

Sí, en la mesura en què el meu treball busca integrar els elements creats per la mà humana en els paisatges per així reinterpretar-los.

Aerials Dyptichs sus_150902_S8A0356Dunes de sorra que poden convertir-se en plecs de la roba o una cremallera que esdevé una via de tren. Busca la repetició de patrons? Semblances absurdes/plausibles?

Sí. La reproducció d’elements o de motius naturals o arquitectònics dins un objecte industrial em fascina. És com si el món estigués fet de motius fractals.

Què costa més, trobar les semblances entre paisatges i materials diversos? Lligar, fer quadrar els muntatges? En alguna de les fotografies d’Aerials hi va estar més de 12 hores amb alguna de les imatges… Quantes se’n descarten?

Hi ha infinitat de projectes descartats. Potser cinc o sis per cada imatge que dono per acabada. El treball d’associació comença amb els paisatges. Tot seguit, busco els materials que me’l recorden, que es poden trobar en la textura en les formes, en els dibuixos, i fins i tot en els colors. No n’hi ha prou en trobar un punt de semblança: cal que trobi la manera d’interconnectar els dos costats. La recerca de les similituds i la recerca dels punts que ajudaran a crear aquesta associació entre les dues imatges estan estretament lligades.

Quina idea filosòfica hi ha darrere la proposta?

Nosaltres formem part de la natura. Tot el que fabriquem reprodueix patrons i dibuixos naturals, tant si ens adonem com si ens passa desapercebut. Aquest projecte em permet explorar aquests dibuixos, aquesta “mise en abîme”.

sus_150902_S8A0358sus_150902_S8A0365No hi falta el sentit de l’humor, i un punt surrealista, sobretot en els muntatges amb persones i animals. Reconeix la influència d’altres persones, artistes en la seva obra?

Un fotògraf, el treball del qual ha estat primordial en la meva manera d’entendre la fotografia, ha estat Bill Brandt. La seva sèrie de nus realitzats a les platges normandes barreja el paisatge amb l’ésser humà: un genoll recorda una roca, una esquena, un penya-segat. Altres fotògrafs que m’han marcat són Martin Parr, Gabriel Jones, Erwin Blumenfeld, i soc molt sensible al treball del realitzador espanyol Pedro Almodóvar.

Quin paper juga l’entorn en el desenvolupament del projecte?

L’entorn natural i urbà tenen una importància cabdal en aquest projecte.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]