jordi casamajor

Jordi Casamajor: “El Land Art és per gaudir-lo, és per a tothom, un art universal”

L’esfinx robada que Hergé va dibuixar a la mítica aventura de Tintin “L’oreille cassée” (L’orella escapçada) van marcar un abans i un després en la trajectòria vital de Jordi Casamajor. Un nen que preferia Iron Maiden als Hombres G, que tocava la bateria en un grup de heavy anomenat Disturbis i que si podia, es quedava a dibuixar abans que sortir a jugar. Avui, ja adult, exposa habitualment en centres i galeries d’art i té obra a Paris, Barcelona, Palma, Vitòria i Katmandú. També té obra pública i monumental al Principat d’Andorra.

Com entra en contacte amb la iniciativa d’Andorra Land Art?
Els organitzadors d’ALA van publicar informació sobre la Biennal en diversos mitjans de comunicació del país. A mi em va interessar i ens vàrem posar en contacte a través del seu promotor, en Pere Moles.

A partir d’aquí, com neix el projecte del ‘Cérvol blau’?

Començo a pensar propostes que es poden adir amb el Land Art i intento buscar una idea, un treball que tingui a veure amb la meva línia plàstica, amb la meva línia estètica i que a la vegada connecti amb el projecte d’Andorra Land Art.

sus_150905_S8A9892

En què consisteix aquest ‘Cérvol blau’?

Darrerament estava construint una sèrie d’escultures que tenen a veure amb els animals mítics, animals totèmics i animals fantàstics, i un dels que estava treballant, com animal simbòlic -no realista, no figuratiu- era el cérvol. El cérvol a mi m’interessa molt. Darrerament la meva escultura està seguint una línia basada en les tradicions ancestrals, amb objectes místics, amb ídols… creences antigues…i el cérvol, per als nostres ancestres, era un animal que reunia aquestes característiques. Es fixaven en que, a més de ser un animal majestuós, el cérvol perd el seu brancatge, les seves banyes, la seva cornamenta i es torna a regenerar. Personalment he tingut l’experiència de veure’n algun, de cérvol lliure a la muntanya, i realment és un animal que colpeix. I per això les cultures antigues -i estic segur que els pastors pirinencs- s’hi van fixar de seguida i els pobles celtes també. Aquesta metàfora la van fer servir com a símbol de la regeneració, de la mort i el renaixement constant. Aquests pobles que creien en una cosmogonia circular, basada en un cercle de mort i resurrecció, l’agafen com a símbol. Les banyes que moren i que tornen a nàixer majestuosament. A més, és un ésser que alguns pobles celtes el transformen, l’humanitzen com a Cernunnos, que és un déu de l’antiguitat.

Per tant, aquest tema l’he treballat bastant i la meva idea per a Andorra Land Art ha estat crear un cérvol místic, en certa manera com un símbol religiós de l’antiguitat. Les banyes d’aquest gran cérvol que jo proposo són un gran brancatge mort de la muntanya, ja que, en certa manera, les banyes són un arbre, que també forma part d’aquest cicle de la vida, la mort i la resurrecció. I el color blau -ja t’ho dic- no és tracta d’una representació realista. Jo treballo amb una paleta cromàtica molt reduïda de colors: blau, verd i vermell… i el blau és el color que jo he triat. És un cérvol de color blau ultramar.

IMG_9196  sus_150905_S8A9852sus_150905_S8A9886 sus_150905_S8A9850

La seva obra està molt empeltada del primitivisme. No seria una sorpresa trobar alguna de les seves petites escultures amagades en una cova enmig de la muntanya, com si fossin un exvot. I no tant com una part de la seva projecció artística, sinó com una mostra més de la seva manera d’entendre la vinculació entre l’art i la natura. Tinc la sensació que per a vostè passar a integrar el col·lectiu de Land Art era molt natural.

De fet, el Land Art és la primera manifestació cultural artística, sempre vinculada a la religiositat dels pobles. El Land Art actual potser és mes estètic. Parlo de Land Art entre cometes, l’art primitiu ubicat a la natura tenia una funció més espiritual.  Tot i això, els primers creadors de Land Art, els ideòlegs, els inventors del Land Art als anys 60-70 del segle vint, estaven vinculats a un moviment hippy neoespiritual, en la línia New Age…vull dir que coincideixen tota una sèrie d’idees. En la meva manera de pensar, i en la dels ideòlegs de Land Art, també.

S’hi reconeix en alguna de les seves influències?

No. A mi m’agrada molt el Land Art però les meves fonts estètiques no són de Land Art.

L’art avui i el moviment Land Art discorren per camins molt diferents? En un moment on sembla que qualsevol manifestació artística ha de passar necessariament per una galeria, el fet d’exposar amb un format efímer trenca la idea de posar preu a l’art?

De fet, un dels punts, a part d’acostar l’art a la natura, un dels punts importants al qual volíen arribar els primers creadors de Land Art era el de desvincular totalment l’art del món capitalista i treure’l de les galeries. Era un art que no es podia comprar ni vendre. En certa manera trencava la dicotomia galerista-creador-comprador. El Land Art és per gaudir-lo, és per a tothom, un art universal, i no per tenir exposat sobre la llar de foc, en un museu o en una pinacoteca.

IMG_5175Una de les particularitats del ‘Cérvol blau’ de Jordi Casamajor és que com que esta a la Zona Ras permet que hi interactuïn els escolars, amb qui està previst que hi mantingui contacte,  tot i que per a vostè no serà cap novetat en tant que ja té experiència en vehicular l’art amb els escolars.

Moltes vegades passa que aquestes obres d’art no són evidents. Jo tinc experiència en la docència des de fa molts anys i una de les tasques importants del docent amb els alumnes a l’hora de mirar i entendre l’obra d’art és fer-la llegible, que s’entengui el que vol dir. A vegades l’autor no fa evident el seu missatge. Per exemple, el cérvol, el meu cérvol, no és una figureta de pessebre, és una figura que te intenció transcendent i espiritual. Juga amb el que és primitiu, amb el cicle de vida i de la mort… per entendre tot això, cal una mica de pedagogia, algú que sàpiga explicar-ho… és com el romànic. Tot l’art simbòlic necessita una mica d’ajuda per ser comprés i un cop s’entén, cal simplement gaudir-ne.

sus_150915_S8A0739Això s’explica als nens, i es fa amb un llenguatge planer per tal que els arribi d’una forma lúdica i directa…

Si, és clar. L’únic que ha de fer el docent és adaptar el llenguatge a l’espectador, res més.

Què passarà amb el ‘Cérvol blau’ quan acabi la Biennal?
No se sap. Ja ho veurem. Dependrà de l’èxit o del fracàs del projecte… de moment no se sap.

En quins altres projectes treballa en aquests moments?
Aquest estiu he estat exposant un grup d’escultures petites, també bestiaris, animals, ídols, deesses… a la capella de Sant Martí de la Cortinada, en un projecte que vol portar obres d’art a espais poc convencionals. No és Land Art però desvincula les obres dels llocs habituals, com les galeries, i una selecció de les meves obres ha estat exposada allà, que a més és un lloc ideal perquè es tracta d’un lloc de culte espiritual, transcendent i les meves obres, tot i no ser cristianes- són de tendència més pagana, o precristiana- crec que lliguen molt bé amb aquests espais espirituals.

Fins a quin punt Hergé és culpable que avui estem parlant d’escultures, ídols i art?

Alguna part de culpa en té, perquè “L’oreille cassée” (L’orella escapçada), aquesta mítica aventura de Tintin, va ser un dels llibres que més em va marcar de petit… és veritat. Aquell ídol em va marcar, sí.(riu)

Encaixa bé un artista, una persona creativa amb el sistema, sobretot l’acadèmic? Ha de poder sortir dels límits o s’hauria de conformar a tenir un bon mestre?

Evidentment trobar un bon mestre, un bon company d’aprenentatge és essencial, però moltes vegades l’artista fa el camí tot sol. També necessita els seus propis espais per crear.

Vostè ho tenia molt clar des de petit.

Sí. De petit tothom va definint les seves tendències i a partir d’aquí cal anar-les evolucionant.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]