Foto Alabau

Eudald Alabau: “Els tallers que farem a la Zona Ras són molt participatius i no deixaran els escolars indiferents”

Eudald Alabau presenta diverses propostes a la Biennal Andorra Land Art i a més, és el coordinador pedagògic de la Zona Ras, un espai obert al públic i adreçat especialment als escolars, que faran visites guiades durant aquesta setmana i la que ve. Avui dilluns, 14 de setembre, el primer grup d’estudiants andorrans pujarà a la zona de l’estany d’Engolasters, on practicarà l’art mediambiental de la mà d’Alabau.

La primera de les seves propostes porta per títol ‘Cub de vidre’. En què consisteix?

La proposta té plantejaments de caire científic i artístic. Quan vaig realitzar un primer cultiu a l’escola de Planoles, al Ripollès, vaig observar l’interès dels escolars en veure com evolucionava un cultiu de blat i civada, presoner entre dos cubs: un de vidre i un de fusta. Entre els dos cubs hi posem terra de cultiu i anem regant de tant en tant. L’espectador capta a mesura que passen els dies, com darrere del vidre, les tiges creixent amunt, i com les arrels s’endinsen en la terra. Es configuren una diversitat de paisatges que he anomenat “Paisatges del subsòl”.

Quin concepte s’amaga darrere la proposta?

En aquest treball, el factor temps agafa gran protagonisme, ja que el cultiu necessita d’uns quatre o cinc dies per a començar a germinar, i d’unes quantes setmanes per arribar al seu màxim esplendor. A nivell filosòfic, els conceptes de “nàixer-créixer-reproduir-se-morir”, donen la reflexió conceptual de l’experiència.

Natura i art: Quan es parla de Land Art, on acaba la natura i on comença l’art?

Fins ara hem valorat les obres d’art dins de galeries, museus, cases particulars, entorn urbà, rotondes. En el cas del Land Art, la natura esdevé el marc expositiu, el teló de fons de l’obra artística. L’art comença amb la intencionalitat del artista, quan en aquest espai obert, es proposen conceptes mediambientals, de filosofia ecologista, de revaloració del paisatge. Aquests factors són cabdals en la meva obra.

El projecte va canviant i evolucionant a mesura que passen els dies, això també canvia la nostra manera de mirar-lo?

Quan vaig presentar el cultiu a l’escola, amb clars objectius didàctics, vaig observar la curiositat dels infants pel conreu de cereals, vaig observar com feien el seguiment diari -durant unes quantes setmanes- del procés de creixement en un món subterrani. La sorpresa final, quan el cultiu és alliberat del seu recipient, és extraordinària. Apareix una mena de tapís orgànic de gran qualitat plàstica.

El paisatge és el punt de partida o estem parlant d’obres predefinides que s’emmarquen, s’encaixen a posteriori en el paisatge?

Varia amb el treball i amb la voluntat de l’autor. En el cas del treball que farem amb pinyes a la zona del llac d’Engolasters, les pinyes trobades en el terra del bosc, són el material o punt de partida de la peça artística que acabarà emmarcada en el bosc de pins, encaixada en aquest paisatge, amb una composició vertical, com de caiguda lliure, de color vermell, una al·legoria del perill del foc en el bosc. Gairebé totes les experiències presentades, pretenen establir un diàleg amb el paisatge.

Un altre dels projectes que podem veure a Andorra és l’Espiral de la No violència. Fins a quin punt creu que l’art (l’artista, l’obra) ha de ser un agent de canvi social?

Gairebé tota la meva producció artística -que ha tingut la natura com a motiu de treball- té un rerefons reivindicatiu o de denúncia de les agressions mediambientals. El ‘Bosc dels Sentits’, una exposició didàctica itinerant, que es va presentar a 14 localitats de Catalunya, tenia una clara voluntat de canvi social.

Aquesta és una proposta que ens parla de natura, solidaritat i sostenibilitat. Fins a quin punt s’interrelacionen aquests conceptes?

Si cada infant, cada escolar, aporta el seu gra de sorra- en aquest cas creant un cultiu de cereal dins un recipient reciclat, com és un bric- participa en la construcció d’una gran composició artística, en forma d’espiral. Plantar, regar, cuidar una planta, demana dedicació. Hom ha de vetllar per portar el cultiu a bon port. La unió fa la força. La magnitud de l’espiral és la suma de l’aportació de tots.

La Filosofia del Land Art està fortament vinculada a aquests principis. De quina manera la seva obra s’hi sent vinculada, a aquests punts de partida?

A la dècada dels anys setanta, uns petrolers a la deriva, van provocar ja els primers desastres ecològics en els oceans. Els incendis forestals, l’augment del nivell de l’aigua del mar a causa a l’escalfament global…Tota aquesta temàtica, m’ha donat peu a dirigir la meva producció artística cap a la denúncia i l’exposició de problemàtiques semblants, ja en escoles, en instal·lacions, en espais tancats o en espais oberts. Per això, el Land Art em dóna un bon camp per aprofundir i experimentar.

Parlem de muntatges efímers. Quin sentit té la impermanència, quan l’art -per definició- sempre ha volgut- almenys en temps passat- atrapar el temps?

De fet, gràcies a les imatges, als vídeos, podem guardar i documentar aquestes experiències efímeres, per donar-les a conèixer a generacions posteriors. Es per això que continuo treballant amb el gel, la neu i el foc, i gràcies a la tecnologia les meves creacions poden arribar a d’altres persones.

Vostè coordina la Zona Ras. Quin és l’objectiu d’aquest espai obert?

La Zona Ras és l’element bàsic de la 1a Biennal Internacional Andorra Land Art. Es tracta d’una àrea geogràfica on es combinen l’aprenentatge i la creativitat. Està especialment pensada per als escolars, però també per a un públic familiar i de totes les edats. Durant els 30 dies de la Biennal, tothom pot anar-hi i fer-hi la seva aportació artística, per petita que sigui. Se situa als entorns del llac d’Engolasters, al límit entre les parròquies d’Encamp i d’Escaldes-Engordany, un espai natural obert, ampli, de fàcil accés en vehicle privat. L’objectiu principal de la Zona Ras és implicar al màxim la societat andorrana amb la Biennal, posant a la seva disposició una àrea natural on donar a conèixer instal·lacions de petit format i practicar el Land Art d’una forma real.

De quina manera es parla d’Art i Natura als escolars?

Fer treballs artístics de Land Art en el marc incomparable del llac d’Engolasters, ofereix la gran oportunitat d’apropar els escolars a la natura, manipular els materials que ens ofereix l’entorn amb moltes possibilitats expressives. Podem reflexionar sobre la proliferació de deixalles abandonades en espais naturals, i de com d’important és que tots tinguem cura de respectar el medi ambient. De com aprofitar material de rebuig per a una major sostenibilitat dels nostres recursos.

En aquest espai pedagògic, quins tallers es faran i de quina mena seran?

Són tallers de curta durada. A partir d’unes experiències preestablertes, l’escola tria el tipus de treball, en funció de les edats dels escolars. Un treball en equip, en el qual el resultat, és la unió de totes del forces. Es convida als infants a treballar com si fos un joc. Tornant al treball amb les pinyes, es convida als infants a formar part d’una colònia de formigues: Hi ha una reina, les obreres, els soldats. Ruixem els components de l’equip amb un raig de colònia al coll. Tots fem la mateixa olor. Totes les formigues busquem gran quantitat de pinyes per realitzar el treball.

Quins materials es fan servir i de quina manera es relacionen amb els artistes que estan a la zona Ras?

Aprofitem materials trobats a l’entorn: pinyes, branquillons, fulles, sorra, pedres, joncs, o bé fem servir materials aportats des de fora: fusta tallada a màquina, cordes, teles, plantilles de cartró, fang per a modelar. La relació amb altres artistes serà molt enriquidora per a tots plegats, ja que en pocs dies, l’intercanvi d’idees i d’experiències pot resultar molt interessant.

Una altra de les seves propostes porta per títol “Llit Natural”. En què consisteix?

De viatge per Irlanda vaig veure un disseny gràfic en què una nena panotxa, dormia sota un gran cobrellit. Els dibuixos de la vànova representaven una vista aèria del camp irlandès. La noia dormia emparada per la seva terra, el seu paisatge. He volgut portar aquesta idea al meu terreny, cultivant dins d’una malla, diverses llavors de cereals, que servirien per representar la imatge dels camps i els prats d’Andorra.

De quina manera els nois i noies- i els adults- poden interactuar amb ella?

Aquesta és una proposta personal que no està pensada per a treballar amb els escolars. Si que hom hi podrà interactuar, ficar-se dins el llit, per a sentir-se envoltat, protegit per la terra, la nostra terra.

L’art està deixant de ser un objecte llunyà i fred?

Hi ha actualment molta producció artística. Evidentment no tot arriba a tothom. Ens interessen a vegades més unes coses que unes altres. Pots trobar-te propostes tant allunyades dels teus interessos que sí que et poden resultar fredes. En el nostre cas, amb idees participatives com aquesta, l’experiència no et deixa indiferent.

Hi haurà altres tallers específics, com les Al·legories dels elements naturals. En què consisteixen? Amb quins objectius?

Treballar en un entorn natural implica fer esment dels quatre elements, aire-terra-foc-aigua, que són presents en el bosc, en el llac, en els prats. Aquesta anomenada Altra Andorra hi ha de ser present. Així doncs en els nostres treballs, farem esment del foc, dels seus perills, quan en un incendi forestal, les pinyes esclaten i es projecten en la distància, escampant els pinyons, les seves llavors. En l’elogi al vent, unes rodanxes de fusta giravolten, amb la brisa lleugera. Demanem al cel que plori, sí, en forma d’aigua, tant absent aquests darrers mesos. Estalviar aigua en les nostres llars i en les nostres feines, pot ser un bon objectiu per inculcar als nostres adolescents. La cura del bosc i la prevenció dels incendis, en pot ser un altre.

Quin paper juga l’entorn en el desenvolupament del projecte?

L’entorn natural on treballem, presenta una cosa innovadora, per a una disciplina com el Land Art, no gaire explorada en el nostre país. L’interès mostrat per les escoles participants dóna fe de la voluntat de pares i educadors de viure intensament en l’entorn natural, enmig de paisatges extraordinaris!

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]