image3

De Venècia a Andorra. Un recorregut per les principals biennals d’art del món.

Article publicat per Pere Moles, comissari d’ALA’2015, al Diari d’Andorra (18-5-2015)

Aquests darrers dies hem vist com s’inaugurava la Biennal d’Art de Venècia, una de les cites més importants del món en l’àmbit de l’art contemporani. Venècia, un cop més, serà, durant uns mesos, la capital de l’arquitectura, l’art, el cinema, la dansa, la música, el teatre i la història. Aquesta 56a edició de la Biennal veneciana porta per títol “All the world’s futures” (Tots els futurs del món). Venècia és un esdeveniment interessant per l’amalgama de situacions diferents que s’hi produeixen i per les seves històries. Andorra és un país relativament jove a la Biennal, ja que enguany es dóna tot just la nostra tercera participació, així que n’estem aprenent, mentre que altres pavellons, com ara els de França i Espanya, responen a una presència molt més llarga a la ciutat dels canals.

A part de la Biennal de Venècia, al món hi ha altres grans esdeveniments periòdics que omplen l’agenda internacional de l’art contemporani. La Site a Santa Fe (Estats Units), Skulptur Projekt a Munster (Alemanya), les Fires d’Art Basel (Suïssa) i Art Basel Miami Beach (Estats Units), Frieze Art Fair New York (Estats Units), La Biennal d’Istanbul (Turquia), Documenta (Kassel, Alemanya) i Manifesta (itinerant), en són alguns dels exemples més notables.

Cadascun d’aquests esdeveniments necessita diferenciar-se dels altres i, a la vegada, cerca elements que el mantinguin dins dels sistemes propis del context de l’art contemporani. En definir un esdeveniment, cal pensar en el radi d’acció que se li vol donar. De la llarga llista de biennals artístiques que es fan arreu del món, resulta evident que no totes elles aspiren a estar en la primera divisió de l’art, com és el cas de Venècia, però és interessant observar les pretensions i objectius de cadascuna d’elles. Documenta i Manifesta són dos casos dignes d’estudi.

Vaig tenir la sort de poder visitar la darrera edició de Documenta (la 13a edició) i personalment crec que avui és “la referència” pel que fa a l’art contemporani. Documenta va néixer el 1955 i se celebra a Kassel (Alemanya) cada cinc anys. Ja des dels seus orígens, Documenta va apuntar alt, oferint el treball d’artistes de nivell i renom internacionals. Però és a partir de la cinquena edició, sota el comissariat d’Harald Szeemann, que Documenta es converteix en el grandíssim esdeveniment que és avui. Amb una preparació quinquennal, cada Documenta presenta un estat de la qüestió i l’efecte que produeix en les programacions dels centres d’art de tot el món és evident.

La persona encarregada de la direcció artística de cada edició té a les mans la possibilitat de definir què passarà en el món de l’art i quins seran els temes de debat, la qual cosa va quedar del tot evidenciat després de la Documenta X, comissariada per Catherine David, o la Documenta XI, d’Okwui Enwezor, que aquest 2015 és responsable també de la Biennal de Venècia, la qual podríem considerar la mare de totes les biennals. Cada edició de Documenta té les seves particularitats i una experimentació canviant pel que fa al format, tot i que el pes específic recau en l’exposició de cent dies de durada.

D’altra banda, Manifesta, un esdeveniment d’una mida menor que Documenta, es planteja com una biennal itinerant, que s’ha desenvolupat en diferents punts d’Europa des del 1996. Manifesta té un procés evolutiu i necessita reformular-se en cada edició, ja que cada lloc de presentació té les seves pròpies característiques. Plantejada inicialment com una biennal jove, actualment els artistes que hi participen també són de gran prestigi i estan presents en altres biennals internacionals.

Manifesta vol repensar els formats de presentació dels grans esdeveniments, per això la selecció dels llocs respon a criteris d’interès temàtic (tot i que també és important l’economia, en tractar-se d’una estructura organitzava d’un format mitjà). La sisena edició de Manifesta es va haver de suspendre per problemes de relació amb el lloc i això va generar una gran discussió sobre el tema. M’agrada la idea de veure que les coses poden anar canviant i que no tot és sempre segur. Manifesta ha anat evolucionant i s’ha convertit en una mena de sorpresa i un dubte constant. Diverses de les decisions per definir-ne la localització s’han rebut com a problemàtiques i han generat forts debats.

Andorra podria acollir mai una edició de Manifesta? Per què no? Habitualment, en parlar del binomi ‘local-global’ en art contemporani, apareix el concepte de llenguatge internacional. Veiem com el mercat de l’art s’ha internacionalitzat, les institucions programen molt atentes al que passa a tot el món i els artistes tenen informació de moltíssims treballs d’altres artistes. Es parla també d’artistes internacionals i d’artistes locals, entenent-se que els primers són aquells que presenten el seu treball en esdeveniments de caràcter internacional (biennals i altres) i treballen indistintament per a centres artístics de tot el món. Els artistes locals, suposadament, no participen habitualment en aquests esdeveniments.

La pregunta clau seria: Andorra, mitjançant un llenguatge internacional, pot crear des de zero una biennal amb propostes expositives que puguin agradar tant a la comunitat artística local com a la global? Evidentment que sí. Hem vist dos models de grans esdeveniments (Documenta i Manifesta) i si els elements estructurals de gran format sempre s’han plantejat des d’una perspectiva internacional, trobem ara una nova manera d’actuació en les propostes de petit i mitjà format. En aquest sentit, la primera Biennal Internacional Andorra Land Art pot ser un exemple d’èxit i continuïtat.

Internet i la facilitat de comunicació que les noves tecnologies possibiliten obren la porta a crear estructures noves i independents amb programacions internacionals d’alt nivell. El lloc específic on se celebra perd pes enfront del temps d’acció. Apareix un nou format d’estructura artística amb pocs mitjans, però amb molta energia i possibilitats.

La nostra Biennal serà un esdeveniment cultural de gran transcendència i d’ampli ressò internacional, que atraurà al Principat un altre tipus de visitants i alhora fomentarà la participació activa de la ciutadania andorrana. Totes les activitats seran accessibles per a tots els públics. El certamen inclourà nombroses activitats complementàries, com ara tallers, xer­rades, exposicions artístiques, itineraris, visites, etc., que faran que el Land Art estigui present en la vida andorrana de forma visible, posant en valor el nostre estimat patrimoni artístic i natural.