david vanorbeek

David Vanorbeek: “Els veritables valors de les nostres vides estan a la vida mateixa!”

Entre Bordeus i Tolosa existeix un exquisit Bed&Breakfast que conviu amb un parc d’escultures. Si mai s’hi arriben, descobriran -a més de les delícies de l’Aquitània- l’obra de David Vanorbeek, un escultor belga que treballa figures abstractes i realistes fetes amb metall reciclat. A poc a poc, el seu treball està aconseguint un gran reconeixement internacional.

Com arriba al Land Art?

Quan era petit sempre jugava fora, la natura sempre era present. Granotes, salamandres, insectes, ratolins, flors i arbres formaven part de la meva vida perfecta sense preocupacions. Cap dubte a l’horitzó, només jugar a la natura, el nostre territori.

Quins són els vincles que el connecten amb aquesta manera d’entendre l’art?

Quan tenia 14 anys, sense cap avís, va morir el meu pare. Un xoc, una bufetada en plena cara! Per a ell, que no tenia ni 41 anys, segur que no formava part dels seus plans deixar la dona i quatre fills aquell dia i per sempre més. Massa d’hora per a ell, nosaltres massa petits…Aquest fet ha marcat les nostres vides fins el dia d’avui. Després, ja més gran he entès algunes coses: els veritables valors de les nostres vides estan a la vida mateixa! Un cotxe gran, una casa bonica, els diners que puguem arribar a tenir, tot plegat pot resultar divertit o facilitar la vida però, per a mi, tot això, està en un segon pla. “Mens sana in corpore sano”, un esperit sà en un cos saludable…Jo crec que podem anar encara una mica més enllà: una vida saludable en un entorn saludable.

sus_150831_S8A0111

A Andorra presenta diverses obres, força impactants. La primera és ‘Praying Mantis’. Quina és la idea filosòfica que hi ha darrere la proposta?

Qui té el seu lloc al jardí de casa d’una manera natural? Com tothom sap, el paper que juguen els insectes és molt important en la natura, l’insecte és necessari! Recol·lectors, netejadors…vist això..qui és qui mereix una estàtua als vostres jardins? A Bèlgica no tenim mantis religioses, per tant ja des que era petit ha format part de la meva llista d’insectes preferits.

Mentre parlem, acabo de fer destruir un niu de vespa xana del meu jardí. Trobo que les vespes són molt boniques, però en ocasions acaben sent perilloses per l’home, i són grans aniquiladores d’altres insectes com ara les abelles de la mel. Com a vegetarià que sóc, prefereixo veure l’abella de la mel com a recol·lectora i no pas com a productora de la “nostra” mel. Entenc, que en determinades ocasions l’única solució és fer servir insecticides, però crec que massa sovint el que hauria de ser la darrera solució acaba sent la primera. Les persones que respecten la natura, l’entorn, els insectes, etc, respecten les seves pròpies vides.

‘Praying Mantis’ està construïda amb filferro galvanitzat, reciclat de les vinyes del sud de França, un material que s’oxida amb els pesticides emprats. Aquesta escultura té un pes aproximat de 100 kg i està ubicada a la capella de Sant Jaume dels Cortals (Encamp).

Els filferros de les vinyes que faig servir per les escultures dels insectes són en origen galvanitzats, és a dir, no s’oxiden. Excepte que en aquest cas s’han oxidat de valent, ja que el filferro ha estat atacat per insecticides i altres pesticides que els agricultors ruixen sobre les vinyes. Necessari o no, jo sé que el vi ‘bio’ existeix.

Quin paper juguem les persones en un món supertecnificat i poc respectuós amb el medi ambient?

Les meves escultures d’insectes han estat vistes per centenars de milers de persones. Els millors compliments que he rebut d’aquest treball han vingut de les persones que m’han dit que no cal matar els insectes sense motiu, que aquesta és una oportunitat de mirar-los d’una altra manera, de la necessitat de respectar-los i deixar-los gaudir del lloc que els pertoca en el planeta.

megalox6

Potser per saber on som cal que fem una ullada a la seva segona proposta a Andorra: ‘Megalo-X’

Les meves escultures abstractes i monumentals són sempre una forma de diàleg amb el seu entorn. Elles agafen valor gràcies a la natura i permeten, amb la seva presència, que els espectadors (re)descobreixin l’entorn per primera vegada. Què és MégaloX? La nova generació, tots anem amb els nostres mòbils, els nostres ordinadors portàtils, les nostres vides tant importants. Què penseu, que la natura ens respondrà davant aquesta manera de viure? D’aquí a vint anys? D’aquí a deu anys? Avui?

Els estius són cada vegada més calorosos, inundacions, malalties desconegudes, animals que s’extingeixen i altres fenòmens naturals. Tothom fa servir Internet, un nou món ha obert les portes, força interessant, però no innocu pel que fa al seu impacte a la natura!!! Compartir les fotos de les nostres vacances, les darreres obres d’art, les imatges del nostre gos o del nostre gat té un cost.

Mégalo X és l’asterisc, el punt que ens diu on som. On ens trobem actualment pel que fa a la història de l’home i de la terra.

Quin paper juga l’entorn en el desenvolupament del projecte?

Les meves obres estan fetes des del respecte a la natura. Només utilitzo materials de rebuig. En els meus pensaments, l’aspecte mediambiental està sempre present. Intento malbaratar i contaminar el mínim possible.

sus_150909_S8A0455

La seva tercera proposta en aquesta Biennal és ‘Le Cercle Carré’…

‘Le Cercle Carré’ –El cercle quadrat- és per a mi una petita joia dedicada a la nostra mare terra.  Fa uns quants anys, l’obra estava ubicada en un prat on pasturava un ramat d’ovelles. El pastor em va dir que des que hi era -l’escultura- els seus animals feien la migdiada al voltant. Mai abans en els darrers trenta anys que feia de pastor les havia vist dormir en aquella zona. Jo no acostumo a fer grans discursos al voltant de les meves obres, elles han de parlar per elles mateixes. Però que les ovelles hagin sentit l’energia que desprèn el ‘Cercle Carré’ m’ho prenc com un gran compliment

En les seves obres el paisatge és el punt de partida o l’obra – ja feta- és la que s’emmarca en el paisatge?

Jo crec que les meves obres busquen el seu lloc sobre la terra, com tots nosaltres fem amb la nostra vida.

[Entrevista feta per Noemí Rodríguez]