Videoart

Civilisation (‘Civilització’), del conegut director de cinema Marco Brambilla, és la primera peça d’una trilogia titulada Megaplex.

L’obra sembla voler advertir-nos, com ho feien aquelles pintures medievals creades per prevenir als humans contra la fascinació dels inferns. Segons la tradició religiosa, aquests proven de seduir-nos i ens paren trampes constants per atrapar les nostres ànimes. Unes temptacions mundanes que hem d’evitar per mantenir-nos purs, connectar amb l’essència de la creació i aconseguir la transcendència.

A Civilisation, Brambilla utilitza el seu exhaustiu coneixement del cinema per crear un retaule animat format per més de 350 fragments de pel·lícules icòniques. Aquests es projecten en loop, creant una versió audiovisual, postmoderna, grotesca i al·lucinada del Jardí de les delícies d’El Bosch.

La peça gira al voltant del tema de la redempció i la salvació i ens presenta, com tantes obres del passat, l’eterna lluita entre la idea religiosa del bé i la seductora narrativa del mal. Però, en aquest cas, en la creació trobem a més una gran sàtira de la versió hollywoodiana de la història humana.

En contemplar la manipulació que les ideologies i el capitalisme fan de les imatges des d’una perspectiva satírica, se’ns presenta la possibilitat de superar l’alienació a què se’ns vol condemnar. Se’ns obren els ulls a l’antiga consciència de la buidor del món, i això ens dona l’oportunitat de retrobar-nos amb la nostra capacitat de connectar amb la natura i, en conseqüència, amb una part essencial de nosaltres mateixos.