Videoart

Com és habitual en les seves obres, a Doomed (‘Condemnats’), l’artista australiana Tracy Moffat utilitza imatges del cinema tradicional per construir una narrativa crítica i reivindicativa.

En aquest cas, els fotogrames utilitzats formen part de diverses pel·lícules del cinema de catàstrofes. En la seva edició, Moffat crea un ritme aclaparador, que l’ajuda a fer evident el joc de forces socials i emocionals que transmet por de manera global i que intensifica el nostre desig de ser protegits.

Amb Doomed, Moffat denuncia un problema de radiant actualitat: l’ús que els polítics fan dels mitjans de masses, en aquest cas del cinema, per manipular la consciència (o més aviat el subconscient) dels seus ciutadans.

La peça denuncia com els governants, de manera lenta però eficaç i sense pausa, legitimen la necessitat de prendre més i més mesures de seguretat i prevenció. Unes mesures que suposadament implementen per tal de servir-nos i protegir-nos, però que acaben utilitzant en el seu propi benefici, per tenir-nos sota la seva vigilància i control.

La cultura de la por es troba fortament arrelada i molt present en la nostra societat, i Moffat vol que siguem conscients del paper que els diversos mitjans de masses, amb tot allò que s’amaga al seu darrere, tenen en aquesta realitat. La història de la humanitat es troba marcada per l’ansietat que se’n deriva, de la qual neix el nostre desig de ser rescatats i, en conseqüència, de deixar la nostra protecció en mans de l’administració.