Lest we forget: precious vestige

(Perquè no ens n’oblidem: vestigi preciós)

Lest we forget: precious vestige (Perquè no ens n’oblidem: vestigi preciós) escenifica la vetlla d’un arbre mort; un memorial atípic que vol representar i recordar-nos el rol vital d’aquests éssers a l’hora de mantenir l’equilibri i la salut del nostre planeta.

La instal·lació posa el focus en el problema de la destrucció i desforestació dels paisatges i vol remarcar l’impacte que la pèrdua de cada arbre, de manera individual, té sobre el medi ambient a escala global. Kidall comparteix la idea que Peter Wohlleben exposa en el seu llibre The Hidden Life of Trees (2016): els boscos són “súper-organismes” en què els arbres viuen interconnectats com succeeix, per exemple, en les xarxes socials que regeixen les colònies de formigues. Davant la necessitat, els individus s’ajuden els uns als altres.

Per això, dins del missatge de l’obra també hi ha lloc per a l’esperança. La que ens duen els quatre arbres que estan vetllant el seu company caigut. Uns arbres que encara són vius, que resisteixen i que, com a “súper-organismes” i com acabem de comentar, es donen suport els uns als altres.

Amb tot, l’obra de Kidall reflexiona alhora sobre els poderosos impactes curatius dels ‘banys de bosc’ i el valor general d’aquests espais. L’artista ens convida a prear les experiències immersives que vivim quan ens trobem en ells, envoltats d’aquests gegants en constant creixement que absorbeixen els gasos, reciclen la nostra aigua, desprenen defenses i nodreixen la nostra ment.

Lest we forget: precious vestige stages the wake for a dead tree; an atypical memorial that wants to represent and remind us the vital role of those beings when it comes to maintaining the balance and health of our planet.

The art installation puts the spotlight on the destruction and deforestation of the landscapes problem and wants to emphasise the impact the loss of each tree, individually, has on the environment at a global scale. Kidall shares the idea that Peter Wohlleben expounds in his book The Hidden Life of Trees (2016): forests are “superorganisms” in which trees live interconnected, the same way as it occurs, as an example, in the social networks that regulate ant colonies. When in need, the individuals help each other.

That’s why, in this art work’s message there’s also room for hope. Hope brought by the four trees holding the vigil for their fallen companion. Trees that are still alive, that resist and that, as “superorganisms” and as we just commented, give support to one another.

Altogether, Kidall’s art work reflects at the same time on the powerful healing impact of forest baths and on the general value of those spaces. The artist invites us to value the immersive experiences we live when we find ourselves in them, surrounded by those constantly growing giants that absorb the gases, recycle our water, emit defences and nourish our minds.