Bany de bosc

El polifacètic Miquel Merce torna a la Biennal amb dues propostes diferents. En aquesta que ens ocupa, l’andorrà ens convida a simular un bany de bosc en el sentit més literal de la paraula bany.

Inspirat en els onsen (els banys tradicionals japonesos que utilitzen aigües termals d’origen volcànic) i partint de la premissa que la pràctica del shinrin-yoku busca una immersió tant física com mental en l’entorn, Shinrin-yoku / Bany de bosc recrea un petit llac amb la intenció de potenciar la nostra capbussada en la natura.

Gràcies a la superfície de la instal·lació, que reflecteix i per tant duplica la imatge del bosc que s’estén sobre el visitant, l’experiència del “bany” s’intensifica. La instal·lació multiplica el paisatge i ens permet veure el bosc des d’un punt de vista nou.

El visitant es relaciona de manera directa amb l’obra i, en entrar-hi, se sent completament abraçat pels arbres de la zona, que ja no només semblen estar al voltant i a sobre seu, sinó rodejant-lo des de totes les direccions.

Al tractar-se d’un llac artificial que s’utilitza per a la creació d’energia elèctrica, banyar-se al llac d’Engolasters és una activitat prohibida. Per contra, aquest petit llac, artificial a un nou nivell i situat a només uns metres de l’original, ens ofereix a tots, grans i petits, l’experiència de fer una capbussada, encara que sigui figurada, en aquesta localització i amb aquest bosc com a testimoni.

The multi-facetted Miquel Merce is back at the Biennial with two different art proposals. In this one, the Andorran architect invites us to simulate a forest bath in the most literal sense of the word bath.

Inspired by onsens (the Japanese traditional baths that use volcanic originated thermal waters) and on the premise that the practice of shinrin-yoku aims for an immersion as physical as it is mental into the surroundings, Shinrin-yoku / Bany de bosc (‘Shinrin-yoku / Forest Bath’) recreates a small lake with the intention of boosting our dip in the nature.

Thanks to the installation’s surface, which reflects and consequently doubles the image of the forest that envelops the visitor, the “bath” experience intensifies.

The visitor connects directly with the artwork and, by entering it, feels completely embraced by the trees in the area, that now don’t seem to be only around him, but surrounding him from all directions.

The fact that the Engolasters Lake is an artificial lake used to create electric energy, makes it prohibited to swim in it. Quite the opposite, this tiny lake, artificial at a new level and located just some meters from the original one, offers us all, big and small, the experience of taking a dip, even if figuratively, with the forest as a witness.