Ojo que ve, corazón que siente

Caro Pérez i Belén Sanz s’estrenen a la Biennal amb aquesta obra que sintetitza el que ens passa quan entrem en contacte amb la natura: Ojo que ve, corazón que siente (‘Ull que veu, cor que sent’).

En paraules de les dues andorranes, “allò que ens entra pels ulls quan som al bosc ens construeix, ens cura, ens enriqueix, ens transmet, ens fa sentir...”. Perquè quan veiem amb els ulls no ens limitem a veure-hi, també sentim, ens emocionem, interioritzem les coses que veiem, les recordem i n’aprenem.

Segons Pérez i Sanz, els ulls ens permeten meravellar-nos davant les joies de la natura i, un cop ens trobem immersos al bell mig del bosc, ens ajuden a connectar amb el més essencial i primari del nostre propi ésser.

Tots cinc sentits juguen un paper clau en les nostres vides i en la nostra relació amb el món exterior. Però aquesta peça centra el seu homenatge només en un d’ells: la vista, el sentit per excel·lència dins del món de l’art i aquell que ens permet gaudir, en definitiva i en general, de la bellesa que ens envolta.

Per la seva banda, l’estructura de l’obra, en forma de mòbil, i els materials extrets del paisatge emfatitzen un altre concepte per ells mateixos: el del wabi-sabi. Ens conviden a valorar i apreciar la bellesa de l’imperfecte, d’allò viu i en constant evolució.

Caro Pérez and Belén Sanz make their debut at the Biennial with this artwork that summarises what happens when we get in touch with nature: Ojo que ve, corazón que siente (‘Eye that sees, heart that feels’).

In the words of the two Andorran artists, “what we receive through our eyes when we are in the forest builds us, heals us, enriches us, makes us feel...”. Because when we see through our eyes we don’t just see, we also feel, we are moved, we internalise what we see, we remember and learn from it.

According to Pérez and Sanz, the eyes allow us to be astonished by nature’s jewels and, once we are deep into the forest, help us connect with what is most essential and primary in our own being.

All five senses have a key role in our life and in our relationship with the external world, but this artwork focuses its homage on only one of them: the sight, the sense “par excellence” in the art world and the one that allows us to enjoy, in short and in general, the beauty that surrounds us.

The artwork’s structure in the form of a mobile and the materials extracted from the landscape emphasise another concept on their own: the concept of wabi-sabi. They invite us to value and appreciate the beauty of what’s imperfect, what’s alive and in permanent evolution.