El Burro

El Burro de dEmo ens acompanya una edició més com a símbol de la Biennal i el seu missatge lliga a la perfecció amb el tema i la intenció d’aquesta. Ja que, com la resta de la fauna creada per l’espanyol, El Burro va néixer per cridar l’atenció sobre la necessària conscienciació ecològica i advocar per una societat que visqui en major harmonia amb la natura.

Aquest artista multidisciplinari es defineix com un creador pràctic abans que teòric, que dona llum a escultures i no a formulacions estètiques. Quan comença a donar forma a la matèria, no obeeix cap més llei que la de la intuïció que dicten les seves fantasies, obsessions o temors però, tot i això, en la seva obra es registren certes constants.

L’aspecte de joguina i l’alegria que irradien les formes i el color de les seves creacions tenen una intenció: seduir a l’espectador i atraure’l al món de l’escultor. Perquè al darrere d’aquestes, de la seva jovialitat i innocència, s'amaga una trucada a la reflexió.

I és que Eladio de Mora (aquest és el nom de dEmo fora de l’àmbit artístic) vol que siguem conscients de la contradicció ecològica en la qual es manté la nostra societat de benestar i que no oblidem tampoc el superdesenvolupament i els seus perills.

Per a dEmo, certes coses ofereixen una doble lectura, i això és exactament el que passa amb les seves escultures.

dEmo’s El Burro (The Donkey) accompanies us once again as the Biennial’s symbol, and its message matches perfectly with the theme and purpose because, as the rest of the fauna created by the Spaniard, El Burro was born to create awareness about the necessary ecological consciousness-raising and to advocate for a society that lives in harmony with nature.

This multidisciplinary artist defines himself more as a practical creator rather than a theoretical one, whom produces sculptures and not aesthetic formulations. When he starts giving shape to the matter, he does not obey any other law than the one of intuition dictated by his fantasies, obsessions or fears. But, even so, there are some constants in his art pieces.

The toy appearance and cheerfulness irradiated by the shapes and colours of his creations have an intention: to seduce the spectator and attract him to the sculptor’s world. Because behind them, behind their effervescence and innocence, there’s a hidden call to reflection.

That’s because Eladio de Mora (this is dEmo’s name out of the artistic sphere) wants us to be aware of the ecological contradiction in which the state of our welfare exists and never to forget about super-development and its dangers.

For dEmo, certain things have a double meaning, and this is exactly what happens with his sculptures.