Videoart

Els treballs de Jacco Olivier destaquen, entre altres coses, pel seu estil, que fusiona pintura i imatge en moviment per crear un complex món de formes abstractes i expressionistes.

Les dues peces que exposa en la Biennal, dues projeccions experimentals i enigmàtiques, comparteixen amb les petites pintures romàntiques i costumistes dels segles XVIII i XIX aspectes del seu format, però també de la seva temàtica. Ja que els temes de les obres d’Olivier es basen en el paisatge i els microcosmos domèstics de la quotidianitat, als quals l’holandès afegeix els seus amplis coneixements pictòrics i una enorme riquesa pel que fa als materials utilitzats.

Els seus paisatges en moviment transmeten, a la seva manera, la màgia del primer contacte amb la natura i la sorpresa que sentim en endinsar-nos en ella i descobrir la seva abundància i els seus secrets. En aquestes creacions, Olivier sembla amagar-hi un sentiment d’enyorança cap a aquesta connexió i aspirar a un món més ecològic, com aquell en què vivíem abans que arribés la contaminació industrial que ens ha portat el desenvolupament.

El suport on l’artista projecta les peces té una funció concreta. En paraules de l’autor: "Mostrar les meves creacions animades sobre el terra dona l’oportunitat de canviar de perspectiva, tornar-se totalment abstracte i veure les coses a una escala molecular, alliberant-te de narratives, personatges i significats".