Ser aguja (‘Ser agulla’)

Des de fa ja alguns anys, els treballs de la madrilenya Lucía Loren s’han centrat a abordar, des de diferents perspectives i amb tècniques diverses, les relacions d’intercanvi entre els éssers humans i l’entorn i el paisatge que habitem. En totes les seves intervencions, Loren utilitza els elements del paisatge (com les diverses fustes tallades i parcialment cremades i les agulles de pi de l’obra que ara comentem) per reflexionar sobre el concepte de paisatge cultural.

En Ser aguja (‘Ser agulla’), la proposta d’aquesta artista pluridisciplinària crea un espai oníric on l’acte de cosir se’ns presenta com una acció xamànica de transformació vital i de fusió amb el paisatge.

L’agulla és una eina de reunificació simbòlica, a més de literal, que permet establir un vincle i una cohesió entre diferents parts. En aquest cas, la costura i l’acte de teixir s’entenen com a processos que componen un espai simbòlic on allò que és natural s’integra amb allò que és propi de la cultura.

Loren ja ha explorat el simbolisme de les agulles i d’altres objectes relacionats en obres anteriors. Per exemple, en Al hilo del paisaje (‘Al fil del paisatge’), una intervenció de land art en què un cabdell gegant l’ajudava a reflexionar sobre “l’última pell del paisatge”, sobre el deteriorament de la vegetació i els processos d’erosió que porten progressivament a la desertització dels sòls.

For some years now, the art works of Madrid-born artist Lucía Loren have centred around addressing, from different perspectives and with diverse techniques, the interchangeable relations between human beings and the environment and landscape we live in. In all her art interventions, Loren uses the elements from the landscape (such as the different kinds of wood cut and partially burnt and the pine needles that create the artwork we are commenting) to reflect on the concept of cultural landscape.

In Ser aguja (Being a Needle), this multidisciplinary artist’s proposal creates an oneiric space where the act of sewing is presented to us as a shamanic action of vital transformation and fusion with the landscape.

The needle is a tool of symbolic -besides literal- reunification, that enables us to establish a bond and cohesion between parts. In this case, the actions of sewing and weaving are understood as processes that form a symbolic space where what’s natural integrates with what belongs to the culture.

Loren has already explored the symbolism of needles and other related objects in previous artworks. For instance, in Al hilo del paisaje (Built Into The Landscape – note that in Spanish, the word hilo means “thread”), a land art intervention where a giant thread ball helped her reflect on “the last skin of the landscape”, about the deterioration of vegetation and the erosion processes that are progressively leading to the desertification of the lands.