EL VOSC (Vent, Olor, Simulació, Contemporaneïtat)

EL VOSC és un acrònim de Vent, Olor, Simulació i Contemporaneïtat i una obra que no només ens sorprèn i provoca amb el seu títol, sinó també amb la seva posada en escena i intenció.

Per començar, la instal·lació de l’artista visual Albert Gusi emula el bosc en un espai tancat, i dona forma i cos a dos dels seus elements bàsics que normalment són immaterials i invisibles: l’aire i l’olor. És a través d’ells, reivindicats alhora com a transmissors de coneixement, que l’obra dialoga amb el públic i crea una contradictòria experiència de bosc.

Gusi capgira aquest espai verd i natural i també el concepte mateix de shinrin-yoku en passar aquesta pràctica japonesa pels filtres de la cultura i l’art contemporani.

EL VOSC ens parla a través dels seus objectes protagonistes. Els ventiladors miren de reüll cap a l’esdevenir d’un bosc i unes muntanyes que es “repoblen” dia rere dia amb la presència d’aerogeneradors. Mentre que els petits pins ambientadors, objectes amb una intenció tant poètica com patètica, són aquí per recordar-nos la ironia de la seva utilitat: ens serveixen per traslladar un succedani dels ‘banys de bosc’ dins del nostre vehicle mentre, amb ell, destruïm l’ecosistema natural al qual el pi intenta apropar-nos.

L’obra contraposa realitat i artificialitat davant dels nostres ulls i ens interpel·la bruscament, confrontant-nos amb la fragilitat del bosc i del seu ecosistema i fent-nos plantejar la creixent necessitat que semblem tenir de simular la natura, domesticar-la i engabiar-la.

EL VOSC, a Catalan play on words with the word bosc (‘forest’), is an acronym for Wind, Smell, Simulation and Contemporaneity and an artwork that not only surprises and provokes us with its title, but with its staging and intention.

To start, Albert Gusi’s installation emulates the forest in an enclosed space, and gives shape to two of its basic elements that are usually intangible and invisible: air and smell. Through them, reclaimed also as knowledge transmitters, the artwork speaks to the audience and creates a contradictory forest experience.

Gusi puts a different spin on this green, natural area and also the very concept of shinrin-yoku when he passes the Japanese practice through the filters of culture and contemporary art.

EL VOSC talks to us through its leading objects. The fans look sideways to the future of the forest and mountains that are being “repopulated” day after day with wind generators. Whereas the tiny pine air fresheners, objects with an intention as much poetic as pathetic, are here to remind us about the irony of their use: they serve us to transfer an ersatz of ‘forest baths’ inside our vehicle while, with it, we destroy the natural ecosystem to which the pine tries to bring us closer.

The art piece counters reality and artificiality, and brutally disrupts us bringing us face to face with the fragility of the forest and its ecosystem and making us consider the growing need we seem to have of simulating, domesticating and caging Nature.