Cara al cel

La intervenció de Maria Bosch i Ariadna Serrano, dues arquitectes amb el projecte comú “Contorns”, s’integra dins l’espai natural alhora que el transforma.

Els pins del bosc serveixen de suport per a un entramat de cordes de polipropilè de colors que es distribueixen de forma organitzada i pautada entre diversos grups d’arbres. Aquestes cordes formen una quadrícula que, pel seu caràcter simètric, contrasta fortament amb les línies sinuoses del paisatge.

A més de per les línies, Cara al cel destaca en l’entorn perquè en reorganitza les tonalitats. Les cordes creen un ventall de colors degradats que contrasten amb els tons de les fulles, del sol, el cel, els núvols...

L’obra es recolza en el concepte del shinrin-yoku per incitar al visitant a parar atenció a la natura que l’envolta. Fa que alcem la vista i, alhora que contemplem els jocs de llum i color creats per la intervenció, ens fixem també en aquells que crea la natura mateixa i que, en aquest cas, es barregen amb l’obra i formen un tot.

Una invitació a descobrir un nou univers en el paisatge i a prendre’ns uns minuts per apreciar la bellesa que ja existia, que sempre ha existit, en aquest. Un joc lumínic i cromàtic que canvia a cada instant, tan ric i ple de possibilitats com el món que ens envolta.

The intervention made by Maria Bosch and Ariadna Serrano, the two architects forming the joint project “Contorns”, integrates into the natural space at the same time as it transforms it.

The forest pines serve as support for a lattice made out of coloured propylene strings that are distributed in an organized way between different groups of trees. These ropes form a grid that, because of its symmetric character, strongly contrasts with the sinuous lines of the landscape.

In addition to its lines, Cara al cel (‘Facing the Sky’) stands out in the surroundings by reorganizing its tonalities. The cords create a range of gradient colours that contrasts with the nuances of the leaves, the sun, the sky, the clouds…

The artwork relies on the shinrin-yoku concept to urge the visitor to pay attention to the nature that surrounds him. It makes us look up and, while we contemplate the play of lights and colours created by the intervention, also watch those created by nature itself and recognize the mixture of nature and artwork as a whole.

Altogether, an invitation to discover a new universe in the landscape and to take some minutes to appreciate the beauty that already existed, that has always existed, in it. A light and chromatic game that changes with every moment, so rich and full of possibilities as the world that surrounds us.