Wabi-sabi

De la seva professió d’arquitecte, Miquel Merce recull la importància de la materialitat i la trasllada a moltes de les seves obres i fotografies. Aquest és el cas de la instal·lació Wabi-sabi, en la qual el material utilitzat com a suport li permet explorar una nova dimensió temporal dins de la fotografia, un univers amb tendència a recollir únicament moments determinats.

Merce defineix l’obra com una sèrie de fotografies “vives”: imatges que representen un instant precís, però que evoluciona en el temps. Per aconseguir aquest efecte, l’andorrà utilitza com a suport d’impressió la xapa d’acer laminat en fred i decapat per deixar que el material s’oxidi i evolucioni amb el pas del temps i sota la influència del clima.

Les peces, que per les característiques comentades juguen a mig camí entre la fotografia i l’escultura, començaran la seva evolució en ser instal·lades a la L’ANDART; com si iniciessin una nova fase del seu procés de revelatge, aquesta vegada deixat en mans de la natura, del bosc i de la meteorologia i fora del control de l’artista. Ja que seran la quantitat de pluja, la humitat ambiental, les ombres produïdes pels arbres... i, en definitiva, el clima i les condicions a què estiguin exposades durant els mesos de la Biennal els que determinaran els primers estatges de desenvolupament de les imatges.

Amb tot, la instal·lació aconsegueix traslladar l’estètica del wabi-sabi, que es basa en la bellesa de la imperfecció i la no permanència, al terreny de les fotografies.

From architecture, his profession, Miquel Merce picks up the importance of material nature and transfers it to many of his artworks and photos. This is the case of the installation Wabi-sabi, in which the material used as support allows him to explore a new temporary dimension in photography, a universe with a tendency to gather specific moments only.

Merce defines the art work as a series of “alive” photos: images that represent a precise instant, but which evolves in time. To achieve this effect, he uses a steel sheet, cold-laminated and scratched to let the material oxidise and evolve with the passing of time and the influence of the weather.

The pieces, which considering the characteristics we’ve described above play halfway between photography and sculpture, will start their evolution when placed at L’ANDART; as if they were starting a new phase of their development process, this time left at the mercy of nature’s, forest’s and weather’s hands and out of the artist’s control. Because the amount of rain, the atmospheric humidity, the shading produced by the trees… and, in short, the climate and conditions under which they will be exposed during the Biennial will be the ones to determine the first developing stages of the images.

Altogether, the installation manages to transfer the aesthetics of wabi-sabi, which are based on the beauty of imperfection and impermanency, to the field of photography.