Magniola

El brasiler Jack Neto, més conegut en el món de l’art com a Leiga, és qui firma la paret de l’antic Magatzem de les Forces Elèctriques d’Andorra.

El multidisciplinari Leiga va entrar en el món de l’art urbà l’any 1996 fent pichação, una forma d’art visual nascuda a São Paulo als anys 80 com a protesta davant de l’exclusió social i l’alienació dels habitants de les grans ciutats. Uns anys més tard s’iniciaria també en el grafit, la disciplina que ens ha portat a la L’ANDART ‘19.

El seu treball plàstic, que rep el sobrenom de “Bubbles” (‘Bombolles’ en català), reflecteix la positivitat del brasiler. En ell barreja els elements concrets amb els abstractes i hi suma també fonts tipogràfiques tradicionals, lletres de grafit i formes geomètriques.

Tant per aquests jocs com per les tonalitats de colors que caracteritzen la seva obra, el mur intervingut pel brasiler més que destacar en l’entorn, sembla cridar-hi a ple pulmó. La vivesa dels colors utilitzats en aquesta proposta visual abstracta i la força de les seves formes contrasta amb les tonalitats generalment més tímides de la natura i amb les seves línies amables i sinuoses.

Així, amb el seu estil característic, el mur de Leiga sacseja el paisatge (i la Biennal sencera) i porta un trosset de les grans ciutats al bell mig del bosc andorrà.

Brazilian artist Jack Neto, better known as Leiga in the art world, is the one who signs the wall of the Andorran Electric Forces’ old Warehouse.

Multidisciplinary Leiga entered the world of urban art in 1996 through pichação, a form of visual art born in São Paulo in the 80s as a protest against social exclusion and the alienation of citizens of big cities. Some years later, he would start out in graffiti too, the discipline he brought to us at L’ANDART ‘19.

His plastic work, which receives the nickname of “Bubbles”, reflects the Brazilian artist’s positivity. On it, he mixes concrete elements with abstract ones and adds to it traditional fonts, graffiti lettering and geometric forms.

Because of those games and because of the colour tonalities that characterise his art works, the wall intervened on by the Brazilian seems to scream deeply more than to simply stand out in the surroundings. The liveliness of the colours used in this abstract visual proposal and the strength of its shapes contrasts with the generally shyer tonalities of nature and its kind and sinuous lines.

All together, with its characteristic style, Leiga’s wall shakes the landscape (and the whole Biennial) and brings a little piece of the big cities to the middle of the Andorran forest.