Libélulas Emperador (‘Libèl·lules Emperador’)

Un insecte de mida corrent pot passar-nos desapercebut molt fàcilment, però i un de proporcions desmesurades? A través de l’exageració de l’escala, així com de l’ús de materials quotidians descartats que trenquen amb l’estètica del paisatge natural, l’escultor argentí Matías Mischung ens “obliga” a parar atenció a aquells habitants del planeta en els quals no solem fixar-nos i que també mereixen el nostre respecte i atenció.

L’artista ha viscut fascinat per aquestes petites criatures des de la infància, éssers dels quals ha après lliçons vitals i que l’han portat a algunes de les reflexions que ens transmet a través de les seves obres.

Les libèl·lules, símbol de prosperitat, força, pau o puresa en moltes cultures que les han assimilat dins dels seus mites i llegendes, trien aigües pures per pondre els seus ous. Aquest és un dels motius pels quals Mischung ha triat aquest insecte en concret per a una mostra amb l’emplaçament de la present. L’altre motiu, el més important, és el missatge que deriva del fet que, un cop feta la posta, les cries de libèl·lula viuran molt més temps a l’aigua, en estat de larva, del que passaran volant pel cel, ja convertides en els insectes alats i de vibrants colors que coneixem. Una metàfora de l’existència mateixa, d’allò que es veu i allò que no es veu.

A normal sized insect can easily go unnoticed, but what about one of excessive proportions? Through the exaggeration of the scale, together with the use of discarded ordinary materials that breaks the aesthetics of the natural landscape, Argentinian sculptor Matías Mischung “forces” us to pay attention to those inhabitants of the planet which we don’t usually notice and which also deserve our respect and attention.

This artist has lived fascinated by these little creatures since his childhood; beings from whom he learned vital lessons and which have driven him to some reflections he now passes onto us through his art works.

Dragonflies, symbol of prosperity, strength, peace or purity in several cultures who have assimilated them into their myths and legends, choose pure waters to lay their eggs. This is one of the reasons why Mischung has chosen this particular insect for an exhibition with a location like the Biennial’s one. The other reason, more important, is the message that comes from the fact that, once the laying is done, the dragonfly offspring will spend considerably more time in the water, in their larval state, than the time they’ll pass flying through the sky, already transformed into the winged insects of vibrant colours we know. A metaphor of existence itself, of what is seen and what is unseen.