Poques coses poden ser més satisfactòries que observar un nen petit que fa les seves primeres passes. Veure’l com camina, però també com cau, com s’esforça per aixecar-se i intentar-ho de nou, com canvia el seu rumb per assolir millor el seu objectiu. No és senzill però aviat se’n adona que podrà córrer més i fer més i més coses, així que s’esforça i demana ajuda a la gent que l’envolta i estima.

Quan compleix dos anys, el vailet li demana als pares de fer una festa per dir-li als amics que està caminant i que espera no deixar-ho de fer mai. I la fa. Amb les seves millors gales, amb nens i nenes i pares i mares que venen de tot arreu per gaudir d’aquell prodigi, per comprovar que pot caminar en línia recta. El nom d’aquell nen comença per B. I el nostre també! I també complim dos anys! I també hem volgut convocar una gran festa que hem titulat Biennal de Land Art d’Andorra i que presentem a través d’aquesta web. Gràcies per llegir-nos i seguir-nos! Sabem que la Biennal encara té recorregut per davant però som contents de veure que hem crescut, amb cinquanta artistes vinguts d’onze païssos que han estès la seva creativitat sobre el nostre paisatge. I amb nous emplaçaments per admirar la seva obra; emplaçaments i rutes, com el Camí dels Drets Humans, una via Inter parroquial de trenta quilòmetres que durant molts anys va ser símbol d’esperança per a milers i milers d’europeus que fugien de la guerra. O com la Fàbrica de la Llana, vestigi de l’activitat fabril d’aquest país que durant tres mesos ens deixarà veure el treball d’una vintena d’autors i vídeo artistes. O com la Zona Miradors, a Canillo, on un grapat de creadors competeixen per sorprendre’ns amb propostes per admirar el paisatge des d’aquestes talaies naturals. Igual que a la Zona Ras, al voltant del llac d’Engolasters, on esperem rebre prop de mil escolars i on tornarem a gaudir de les creacions anònimes de molts ciutadans i ciutadanes que deixaran així la seva petjada en aquesta segona edició.

La Biennal tornarà a demostrar que és un organisme viu, que evoluciona i es transforma, que s’adapta a la novetat i a nous plantejaments, i que manté també els seus objectius originals que no són altres que construir un nou paisatge contemporani i gaudir i fer gaudir tothom de la creació artística i de la bellesa natural del nostre entorn. No voldria tancar aquesta salutació sense assegurar- vos que B no existiria de cap de les maneres sense amics que ens han ajudat a fer realitat el nostre somni. I d’amics, afortunadament, en tenim uns quants i segur que en tindrem molts més en el futur. Gràcies ara als set comuns de les set parròquies d’Andorra, a entitats claus del nostre país com Andorra Turisme, Andorra Telecom i FEDA i, si em permeteu, gràcies mil a un amic nou de trinca, un amic que vam conèixer fa ben poques setmanes al pati lleidatà i que amb l’obra que ens ha cedit de la seva magnífica col·lecció d’art contemporani ens ajudarà segur a ser més alts i a córrer més ràpid. Gràcies a la Fundació Sorigué pel seu suport inestimable.

Tenim tres mesos, dotze setmanes, per gaudir del que trobareu en aquesta web.

Bona Biennal a tots i totes!

PERE MOLES SANS
Comissari