Mà Estesa

http://andorralandart.com/2017/wp-content/uploads/2017/05/IMG_7731-800x600.jpg

Biografia

Conjunt escultòric col·lectiu realitzat amb fustes flotants i “vegetalitzat” sota la direcció de l’escultor Philippe Lavaill amb els alumnes de l’Aula d’escultura de l’escola d’Art de Sant Julià de Lòria: Maria Bové, Jean-Marc Coulon, Fabienne Chaperon, Claude Detcheverry, Manel Escudero, Gilda Molins, Helena Solé, Valérie Soupaya i Pilar Torres.

Obra

La mà estesa que va cap a l’altre, que l’estira, que l’ajuda en les seves dificultats, és un gest fraternal i empàtic. No és una mà que assenyala, és una mà que s’ofereix als més desfavorits per ajudar-los a créixer, la qual cosa ens enriqueix i humanitza.

El conjunt escultòric, composat de fragments de fusta inert modelada per l’aigua, és habitat per plantes que creixen i li donen vida.

L’escultura il·lustra un diàleg entre el que dóna i el que rep. La figura amb els braços alçats es transforma – com en la metamorfosi d’Ovidi- en un ésser més elevat proveït dels ideals de l’equitat i el respecte mutu.

Poques coses beneficien més l’escultura que el seu emplaçament, un pont romànic que és patrimoni cultural d’Andorra; un pont que fa confluir persones, que reforça la idea de lligam i que cal preservar.

Dedicat als valors de la fraternitat dins del marc de la Declaració Universal dels Drets Humans.