En la Piel del Paisaje · Madre Sal

(Videoart)

http://andorralandart.com/2017/wp-content/uploads/2017/04/35-800x600.png

Biografia

Va néixer a Madrid l’any 1973 i es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, estudis que va poder complementar amb projectes d’investigació artística a Bolònia (Itàlia), Tucuman (Argentina), Madrid i Barcelona. Els darrers anys, el seu tema principal de reflexió ha estat la relació de
l’ésser humà amb el seu entorn. Al voltant d’aquest concepte té treballs en diversos entorns naturals a Argentina, Itàlia, Espanya i Polònia. Allà on intervé, fa servir elements del paisatge per modificar-lo lleugerament, sovint amb l’ajuda de persones que hi viuen a prop, la qual cosa genera un intercanvi d’experiències i coneixement entre el procés artístic i la població rural.

Protagonista de dotzenes d’exposicions individuals i col·lectives, la seva obra, que es relaciona gairebé sempre amb la terra, el paisatge i la natura, és recollida sovint en muntatges audiovisuals que remarquen els seus valors paisatgístics, culturals i estètics. Entre les seves intervencions més reconegudes hi ha els projectes OCOS (1999) a la Reserva Biològica de Horcomolle (Argentina), “El bosque hueco” (2004) al poble madrileny de Puebla de la Sierra, “Arqueología de una huerta” (2006) a Segovia, “Al hilo del paisaje” (2007) a la Rioja, “Islas de recursos” (2015) a Almería o “paisaje nòmada” (2009) al Sáhara Occidental. www.lucialoren.com

Obra

A “En laPiel del Paisaje” es reflexiona sobre la situació de la darrera pell del paisatge, el deteriorament de la seva coberta vegetal i els processos erosius que estan provocant una progressiva desertització del sol. S’han fet servir fotografies i dibuixos de dues intervencions en el paisatge realitzades per Lucía Loren: “Coser la cima” i ”Artesanía de un surco”. Aquesta creació audiovisual realitzada per Juanma Valentín, pretén
acostar-nos una visió particular sobre un dels problemes ecològics més apressants del sud de la Península Ibérica, la erosió.

Uns pits tallats en roca de sal són semi enterrats en un prat. Amb les seves llepades, els animals herbívors de la zona transformen la superfície del prat, obtenint de pas elements minerals que faciliten el seu creixement, eviten la deshidratació, afavoreixen la digestió i l’absorció dels aliments i milloren el seu estat de salut. Aquests essers vius actuen com a catalitzadors en un procés de transformació dels elements minerals de la sal en matèria orgànica que torna a la terra en un moviment cíclic. Tot plegat és recollit en fotografies i vídeos que 70la edició de “Madre Sal”.