Vida Nòmada a Mongòlia

(Exposició fotogràfica)

http://andorralandart.com/2017/wp-content/uploads/2017/04/15-1-800x600.png

Biografia

“Hola, soc francès i fotografio persones, bodes, famílies i vida. M’agrada explicar històries i per fer-ho capto instants, no els creo. M’interessa la expressió genuïna i sincera”. La mateixa franquesa que fa servir l’Arnau Dubois per presentar-se és la que identifica i dona valor a la obra d’aquest francès que va descobrir la seva passió per la fotografia a Andorra. Actualment viu entre París i San Francisco.

Viatger incansable, l’Arnau va deixar fa uns anys el seu treball en un banc andorrà per marxar a Londres on va tenir la fortuna de treballar amb reconeguts professionals internacionals i cobrir importants esdeveniments a Paris, Mèxic i a la mateixa capital anglesa. Des de llavors ha pogut conèixer i aprofundir en la vida de famílies nòmades a Mongòlia, entre la Xina, Rússia i Kazakhstan, ha retratat la quotidianitat de Cuba, els grans paisatges nord-americans i centreamericans i les icones i els horitzons de la Rússia post-soviètica. A més ha seguit fent commovedors retrats de família i compromís.

Obra

Els instants de vida que capta l’Arnau Dubois dins els gerds i iurtes mongoles ens suggereixen una sensibilitat superior per captar l’ànima d’un poble en un entorn hostil. Individus en el seu aïllament i nens i adults en el centre d’espais rics en motllures, curtits i composicions florals ens recorden els personatges del petit bar irlandès que el danès “Krass Clement” va retratar en una sola nit. Com en aquell pub, els ambients de Dubois semblen estar suspesos en el temps i per això les seves fotografies crues tenen un aire retrospectiu. És aquesta capacitat d’observació el que fa que les seves instantànies siguin realment rellevants.

Tan notables com els seus ambients tancats són els seus paisatges extrems, gairebé sempre amb una línia de fons, més o menys diàfana, que ajuda a construir un relat visual; una mena de modern retaule apaïsat format pel detall rellevant del primer pla, la profunditat del paisatge i el cel darrera la línia de l’horitzó.