Llàgrimes Urbanes

http://andorralandart.com/2017/wp-content/uploads/2017/04/06-1-800x600.png

Biografia

Nascut a Andorra al 1981, experimenta apassionadament des de ben jove amb les maquetes i l’escultura.

Aquesta inquietud el portà a realitzar els estudis d'arquitectura i disseny d'interiors a Tolosa (França) i Tàrrega (Espanya).

En les seves obres podem apreciar una gran sensibilitat pel medi natural i les emocions humanes. Defineix el seu treball com una experimentació que barreja la geometria, el volum i els sentits. Ha exposat les seves escultures i maquetes en diversos
certàmens artístics.

Arquitecte i disenyador independent, treballa actualment entre França, Andorra i Espanya. Sempre en moviment i compaginant la seva passió per l’expressió artística mitjançant escultures de formes abstractes i idees contemporànies.

Obra

Llàgrimes urbanes vol ser una obra que representa el patiment de la natura a causa de la invasió de l’home sobre el territori natural. La construcció i el desenvolupament urbà destrueix el medi natural de manera descontrolada. Els plans urbanístics i les lleis i normes que regulen les construccions no són suficients i l’impacte ecològic segueix sent molt important. Semblen més importants les inversions i els beneficis a curt termini que l’impacte ambiental a llarg termini.

L’obra sorgeix d’una conversa fictícia entre l’autor i un menairó, ésser diminut present en la mitologia pirinenca, que l’Alexandre es troba al Rec del Solà. Les “Llàgrimes urbanes” han estat fetes amb formigó lleuger com a element principal i estan suspeses per cables d’acer inoxidable. La natura absorbida per les construccions ja no pot plorar amb llàgrimes d’aigua neta i transparent. El seu terra està contaminat per l’element més important de la construcció, el formigó. És just al Rec del Solà on podem apreciar una línia molt marcada entre l’espai
natural i l’espai construït. La unió simbiòtica entre l’espai urbà i el natural es reflecteix per l’acte natural de plorar, però plorar directament el recurs d’aquesta massa pol·luent que es el formigó.