ISAK FÉRRIZ (AND)  / RUPERT FILMS (CAT)

//

INTRO

Lligat a l’esperit innovador i obert de la Biennal, i tal com suggereix el propi Pepe Mesalles amb els seus maniquís de la Fàbrica, la Biennal vol ser al costat de qualsevol de les set disciplines d’expressió artística. Aquest plantejament ja era present a la primera edició i ho és encara més enguany ja que toca gairebé totes les formes de la creació artística: hi ha obra a l’exterior, sota sostre, de petit i de gran format, hi han performances, projeccions de vídeo-art, activitats per als escolars i també exposicions fotogràfiques. Sempre, com el nom de la Biennal suggereix, al voltant de la terra, la natura i el paisatge. Molt relacionada amb aquesta manera d’entendre la mostra, és el curtmetratge fet expressament per a aquesta edició de 2017; una producció que esperem que sigui la primera de moltes altres i que en aquesta ocasió és protagonitzada per l’actor i director, Isak Férriz, el més internacional dels artistes andorrans que es dediquen al setè art….

//

El curtmetratge produït per Rupert Films està pensat per portar l’espectador pels diferents espais i creacions de la segona Biennal de Land Art. Per aconseguir-ho, l’actor i director andorrà construeix el seu guió inspirant-se en el Camí dels Drets Humans, tot establint un paral·lelisme entre el viatge dels refugiats que el van fer servir el segle passat i el viatge a Itaca de l’Odissea d’Homer fa tres mil anys.  Férriz escull l’Odissea per ser un relat èpic que simbolitza la pròpia civilització occidental i el viatge meravellós i confús de l’ésser humà. És aquí on estableix un clar lligam entre la creació artística i el viatge a Itaca: A través de les dificultats d’Odisseu per tornar a casa anirà aprenent, corregint el seu comportament, i llimant les seves impureses per recuperar l’equilibri perdut a la guerra de Troia i retrobar-se amb la seva estimada Penélope.

El curtmetratge de Férriz fa servir la vídeo-dansa per acostar-se i contemplar les intervencions artístiques de la Biennal que es van trobant en el camí. La veritable història de la producció comença en un llac de muntanya andorrà, que seria la imaginària illa de Calypso, després del naufragi d’Odisseu. És aquí on li sembla veure Penélope en la llunyania, sent aquest el moment en el que comença el particular viatge de Ferriz, en el que associa les diferents etapes del periple de l’heroi grec amb l’obra de la Biennal. L’autor ho fa de manera fidel a l’esquema que plantejà Homer fa tres mil anys, el que li permet construir un triangle molt productiu entre els personatges mitològics (la nimfa Calypso, els Litòfags, el ciclop Polífem o l’Hades), els valors que representen  (la comoditat, l’angoixa, l’astúcia, la ira o la intel·ligència) i les diferents obres de la Biennal que ens va mostrant l’audiovisual.

La narrativa visual predominant és el llenguatge corporal i simbòlic, que a través de diferents coreografies i emocions sensorials, esdevé un eficaç fil conductor del viatge per les obres de land art que trobarem a tot el país fins a finals de juliol. L’equip de Rupert Films fixa com a referents visuals diferents produccions audiovisuals amb coreografies actuals com “Take me to the Church”, dirigida per David LaChapelle i protagonitzat pel ballarí ucraïnès Sergéi Polunin, el vídeo clip “Young and beautiful” de la cantant Lana del Rey i interpretat per Sarah McCreanor, o “Painted”, dirigit per Duncan McDowall amb la canadenca que viu a Suècia, Dorotea Saykely.

 

Veure el vídeo